Ciències Experimentals i Matemàtiques
Física
Tema
A finals del segle XIX, després de dos-cents anys de determinisme newtonià, els físics pensaven que ja ho havien dit tot. I els químics ja tenien la seva taula periòdica.
Però algun superdotat va detectar unes esquerdes que desmuntaven totes les teories, i va mirar d’explicar-ho: aquella revolució del nostre pensament ja dura un segle.
Sr. Josep Lladó Guilera
Llicenciat en Química i divulgador científic
Calendari
La Quantització
La desesperació d’en Planck i l’audàcia intelectual d’un tal Einstein van treure’s de les mànegues respectives un curiós concepte: la llum a paquets.
Increïbles i contradictoris, els ‘quanta’ o millor dit, ‘fotons’, van arribar per quedar-se.
La dualitat
L’interferència com a tret d’identitat intransferible deixa de ser exclusiu de les ones: uns quants electrons, petits i lleugers però materials, són capaços de mostrar les mateixes interferències que les ones; i ara què?
L’incertesa
Ni Sòcrates ni Descartes haguéssin gosat a posar límits essencials als coneixements i precisions, tal com ho va fer en Heisenberg: el principi d’incertesa és inherent a la mateixa naturalesa de l’univers. Per això té tanta importància el què va a crear l’Schrödinger.
L’entrellaçament
Es pot superar la velocitat de la llum? Encara pensem que no, però només amb l’observació d’una partícula podem alterar-ne una altra a l’instant per més lluny que estigui; qui té la raó, els de Star Trek o l’Einstein? No ho sabem, però qui s’hi ha posat més a fons acaba de rebre el Nobel.
La computació i la IA
Com si els bits ja se’ns haguéssin quedat lents, ja estem burxant els semiconductors per fabricar dispositius molt més ràpids i, i fer entrar la informàtica i les comunicacions en una era de canvis que estan a punt d’esclatar.
Horari: Dimecres, de 10:30 a 12:30
Lloc: Auditori del Museu d'Història de Catalunya. Palau de Mar, plaça Pau Vila, 3, 4t pis
Preu: 72 euros, 5 sessions