Història del Cinema (XI)

Quan evoquem el Musical més clàssic, aquells que ens fa retrocedir fins als anys 30’s del segle passat, és possible que només es recordi els noms de Fred Astaire i Gingers Rogers com a exponents més distingits d’aquella època. Però hi va haver molts altres artistes, un dels quals resulta essencial: Busby Berkeley.
El públic no acostuma a conèixe’l perquè no era actor sinó coreògraf i director. Però quan analitzem la seva obra, descobrim que, més que cap altre realitzador, la seva feina va contribuir a fer del musical un dels gèneres preferits en una època, la de la Gran Depressió, en què la gent necessitava evasió, entreteniment, fantasia i glamour.

El musical nordamericà dels anys 50 té quatre noms imprescindibles que ens ajuden a entendre una mica la dècada gloriosa que va viure el gènere sota la poderosa ègida de la productora que atresorava més talent: la Metro Goldwyn Mayer. I aquests noms són el productor Arthur Freed, els directors Stanley Donen i Vincente Minnelli, i l’actor i coreògraf (i ocasional director) Gene Kelly.
De tots ells, potser sigui Vincente Minnelli el que tingui una “personalitat” cinematogràfica més acusada, caracteritzada per un ús prodigiós del color i uns moviments de càmera que ressaltaven encara més les seves extraordinàries coreografies.

El març del 2023 es compleixen 70 anys de l’estrena al nostre país de Cantando bajo la lluvia (Stanley Donen i Gene Kelly, 1952), una de les pel·lícules més estimades de la història del cinema. Un film rodó, ple de vitalitat, optimisme i amor incondicional pel cinema, que ha estat considerat el millor musical mai rodat, i amb una escena que forma part de la iconografia del segle XX: Gene Kelly cantant i ballant sota la pluja.
En aquesta sessió es descobreix el context històric (marcat per la cacera de bruixes, i l’amenaça de la TV com enemic del cinema), però també cinematogràfic (la sentència Estats Units contra Paramount, la dimissió de Louis B. Mayer al capdavant de la Metro Goldwyn Mayer amb tota la càrrega simbòlica que va significar), d’una de les pel·lícules més perfectes sorgides de la meca del cinema.